Tresaurs en lum - Lou Tresor dóu Felibrige

Autor: CIRDÒC

 

Lou Tresor dóu Felibrige es un obratge de referéncia: diccionari occitan-francés del caractèr enciclopedic, òbra monumentala de Frederic Mistral pareguda entre las annadas 1879 e 1886, es encara a l’ora d’ara un otís de tria pels afogats de la lenga.

L’entrepresa d’un tal obratge tròba son origina, coma son nom o indica, dins la creacion del Felibritge en 1854, qu’a besonh de se dotar d’otisses de granda qualitat per encoratjar la creacion poetica e donar de vam a la renaissença d’òc. D’aquí lo primièr public visat : los felibres. Totun, totes los que s’interèssan a la lenga e a la cultura occitanas, felibres o pas, reconeisson tre sa sortida la qualitat e l’utilitat del Tresor.


Lo nom de “Tresor” es pas causit a l’azard : l’obratge deu contribuir a tornar son prestigi a la lenga occitana e porgir tant coma possible tota la riquesa de la lenga als escrivans e als locutors. Mistral passa trenta ans de sa vida a recampar de vocabulari e d’expressions dins los diferents dialèctes alprèp dels escrivans, editors, linguistas romanistas o autras relacions que coneisson e practican la lenga.
D’autra part, espepissa pro largament la matèria escricha dempuèi las originas de la lenga occitana per ne traire la riquesa, que sián las òbras literàrias, sorsas de bèlas citacions per illustrar las entradas, o las òbras linguisticas : diccionaris (notadament lo diccionari d’Honnorat), lexics e glossaris.
Enfin aprofiècha de sas enquistas per enriquir las intradas de donadas etnograficas, geograficas, onomasticas o autras, qu’acaban de balhar a l’òbra son caractèr enciclopedic.


Lo Tresor dóu Felibrige a fach l’objècte a sa sortida d’unes repròchis, inevitables dins una entrepresa de tala ambicion : per exemple, Mistral auriá donat una plaça privilegiada al provençal rodanenc, per de rasons tant practicas coma afectivas puèi qu’es lo parlar de son ròdol. D’autra part, sa rigor lexicografica e linguistica es un pauc criticada pels especialistas. Mas la valor e la validitat de l’otís ne son pas demesidas çaquelà : la finalitat de l’òbra es mai que mai literària, e s’avera èsser una sorsa inestimabla de coneissença.
Aprèp divèrsas reedicions dempuèi sa parucion, se pòt uèi trapar en linha sus mantun site.


Lou Tresor dóu Felibrige presenta un inventari dels mots occitans amb lor traduccion francesa, acompanhats plan sovent de citacions d’autors occitans de totes dialèctes dempuèi los trobadors fins als poètas contemporanèus en passant pels poètas barròcs. La volontat de Mistral es de metre en relèu a l’encòp l’unitat de la lenga e sa granda diversitat, mas tanben de far de son Tresor lo testimòni e lo revelator de sa vitalitat a travèrs los atges.


Per ne saber mai : Occitanica

Écrire commentaire

Commentaires : 0