Acampada Carcassona sus l’interregionalitat

Se tenguèt a Carcassona lo dissabte 8 de març una acampada interassociativa per escambiar sus la question de l’interregionalitat.

S’agís de dubrir un espaci d’escambi public sus aquesta question, e, per aquò far, donam a conóisser las reflexions e convergéncias que sortiguèron d’aquel rencontre fruchós e amistós.

La necessitat de l’accion interregionala es reconeguda de totes los participants, d’aitant mai que n’an una practica anciana e, coma operators occitans, una vertadièira expertiza.

De l’escambi a l’entorn de las diferentas practicas de l’interregionalitat representadas, ne sortiguèt que i aviá mantun biais plan diferent de pensar e d’organizar l’accion. Tanben se diguèt que, de se proclamar una vocacion interregionala basta pas per ne faire una realitat concreta e ajudaira.

Que las regions volguèsson organizar lor accion au plan interregional, aquò es vist d’un biais plan positiu. Volèm una accion interregionala vigorosa, qu’assòcie los actors de terren e los elegits de totes los nivèls per l’elaborar, la menar e l’avalorar. Volèm que prenga plaça per sosténer l’accion a la basa e contrabatre lo desastre qu’es a passar, que la lenga es mai en perilh que jamai.

Pensam que la mesa en plaça de la futura estructura interregionala deu respectar las associacions de terren. Los actors associatius devon participar a l’elaboracion, la concepcion e la governància policentrica del Futur Ofici per la Lenga Occitana.

Totis los especialistas o dison : per menar de politica lingüistica, fa mestièr de decidir e agir en cooperacion amb lo mond associatiu e la societat. Lo monde associatiu, istoricament e per son accion, uei encòra determinanta, es ligitim per parlar al nom de l’occitan.

Lo constat partejat, es que mancam d’informacions claras sus çò que se prepara entre las Regions, e encara mai de concertacion.

Es partejada tanben l’inquietud que se meta en plaça una estructura que voldrià governar los actors de terren. O crentam perque seriá totalament contraproductiu, tre que la dinamica se fa a la basa e se decidís pas autoritariament a la cima. D’aitant mai que devèm absoludament servar la dinamica associativa, que nos sembla pas possible d’aver los mejans de la remplaçar.

L’acòrdi eissit de l’acampada es que los nivèls federatius (departament, region, interregional) an de se metre au servici de l’accion concreta que se passa necessariament a la basa e sul terren.

Es partejat que planhèm qu’aqueste mandat electiu aja pas vist una ajuda coordonada a las accions interegionalas engimbradas pel movement associatiu.

Avèm plan de questions sens responsa, pel moment. S’autorisam de las pausar e de prepausar de punts d’escambis :

 

1) A prepaus de l’organizacion de l’interregionalitat

– Ont es lo luòc per ne debatre amb las collectivitats e mai que mai las Regions ?

– Podèm saber çò que i a dins lo dorsièr OPLO pausat au ministèri e lo legir ?

– Un sol decideire o una subsidiaritat ?

– Quid de la necessària autonomia d’organizacion dels operators ?

– Estudi partejat de las estructuras e aisinas que demandan al pus mai una accion de nivèl interregionala (mutualizar los mejans umans o financièrs, ganhar una talha critica...)

Pensam que per l’occitan i a pas de modèl tot fach de copiar, mas d’analisi das esperiéncias menadas per las adaptar a nòstra situacion. Atal, l’OPLB basc s’es definit dins un contèxt de mobilizacion fòrta dels elegits de las collectivitats territorialas e mai que mai per quitar lo poder sus la lenga basca au Departament e a la Region ( i avià tanben la question dels finançaments venguts d’Euskadi, doncas d’un govèrn estrangièr, que caliá integrar dins una estructura francesa).

Per Occitània, la situacion es plan diferenta. E la question màger es de dinamizar, provocar la mobilisacion de las collectivitats en favor de l’occitan. Aquò se fa a partir d’un establissament public o per l’accion de proximitat que questiona e quicha los elegits ?

 

2) Sus la question de la politica lingüistica

– Es que cal una sola politica lingüistica per l’occitan o una coordinacion de politicas lingüisticas ?

– Quid de la cultura, d’una accion lingüistica sens vida culturala ?

– Ont se trapa la discussion suls objectius compartits de l’accion interregionala per las 10 annadas crucialas qu’arriban ?

– Demandam una estudi dels aisses màgers : ensenhament, cultura, socializacion de la lenga e, tanben, la particularitat qu’avèm un potencial de locutors « desactivats ».

– La question de la dinamica es de se pausar : ont se trapa ? Qual es lo partatge de competéncias util entre los nivèls locals, departamental, regional e interregional ?

 

L’objectiu anonciat de l’OPLO es de menar l’Estat a s’engatjar per l’occitan : es un objectiu interessant e seriá de segur quicòm de positiu se capitava. O consideram atal.

Mas podèm aver de prudéncias sus la volontat de l’Estat mai socitós d’unicitat lingüistica, e que fins ara, jamai volguèt pas s’engatjar veraiament sus una politica favorabla a sas lengas regionalas. Cal doncas plan pensar de règlas de governança e de finançamant per poder a l’encòp responsabilizar los diferents participants en pensant donar pas la possibilitat a un sol actor de copar l’ensemble de la dinamica.

 

Écrire commentaire

Commentaires : 0